Aquest mal costum dels tutors, unit a la manca d’exercici físic, provoca que el 40% dels gossos i gats pateixin sobrepès als països centreeuropeus, segons un estudi recent de la Universitat de Leipzig, a l’est d’Alemanya. Aquesta xifra és molt similar a l’espanyola, segons els experts consultats.
Prop de la meitat de les consultes a les clíniques veterinàries estan relacionades amb problemes de sobrepès o obesitat. «Cada vegada rebem més visites d’aquest tipus i el que més crida l’atenció és que en molts casos les mascotes obeses tenen tutors també amb obesitat. De fet, l’índex d’obesitat en humans és semblant al de les mascotes», assenyala Maria Pifarré, assessora del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya.
El problema, des del punt de vista de Pifarré, és que «estem extrapolant els nostres costums i hàbits a les mascotes». De la mateixa opinió és Alfredo Fernández, assessor del Consejo General de Veterinarios: «Les mascotes acaben compartint el mode de vida de les persones amb qui conviuen». Això inclou una vida sedentària i una alimentació inadequada.
El 40% dels gossos i gats pateixen sobrepès a causa d’una mala alimentació i de la manca d’exercici
Quines conseqüències té el sobrepès i l’obesitat en gossos i gats?
Aquestes són molt similars a les dels humans. «Problemes de cor, respiratoris, sobrecàrrega de les articulacions que pot derivar en artrosi, diabetis, hipotiroïdisme o alteracions renals o hepàtiques», enumera Fernández. «Moltes d’aquestes complicacions, alhora, limiten el moviment de l’animal, cosa que agreuja encara més el problema, creant un cercle viciós», adverteix l’expert.
Una altra mala notícia és que l’obesitat i el sobrepès redueixen l’esperança de vida de les mascotes fins a un 20%, cosa que pot suposar un parell d’anys menys de vida en comparació amb un gos o gat sa.
Què cal fer en cas de sobrepès o obesitat?
Cada gos o gat és un món, en funció de la seva raça, sexe, edat, si l’animal està castrat o esterilitzat… En aquest sentit, «és important que el veterinari ens digui quin és el pes ideal de la nostra mascota», explica l’assessor del Consejo General de Veterinarios. Es considera que un animal té sobrepès quan excedeix almenys un 20% el seu pes ideal. Un mètode casolà és comprovar si som capaços de palpar les costelles i la columna vertebral del gos o gat. També s’ha de poder observar clarament la forma de la cintura entre el tòrax i el maluc.
En cas de diagnòstic de sobrepès o obesitat, el primer pas és «que el tutor es mentalitzi que el seu animal pesa més del compte», afirma l’assessora del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. «Una vegada vaig perdre un client perquè no volia veure que el seu gos patia una obesitat gairebé mòrbida!», explica Pifarré. El següent pas és «treballar colze a colze amb el nostre veterinari de confiança», afegeix l’experta.
Les mesures per combatre l’excés de pes són «identificar quina és l’alimentació i l’exercici físic més adequats per a la mascota», explica Fernández. L’expert també adverteix de la necessitat d’«acudir almenys una vegada a l’any al veterinari per fer una revisió i comprovar que no hi hagi cap trastorn patològic».
Aquesta mala costum dels tutors, unida a la manca d’exercici físic, provoca que el 40% dels gossos i gats pateixin sobrepès als països centreeuropeus.
